"Anxourligoung" (a lo catalausche)

Resulta que et plantes al mig de la capital alemanya, vas a un bar amb un dj drum & base combinat amb chanson française, a bars de disseny però amb corbes és a dir, acollidors, a concerts al carrer, a festival reggae, a jam session de blues molt intimista (més músics que oïents), a un bar que obre 24h (el 1r q conec), a camions que tallen l'accés a Brandenburg Tor per fer una parade... i resulta que en aquest bareto cool un dels múltiples cambrers, estressat, passa d'una revolada a deixar uns còctels. Em resulta familiar... però no pot ser. No pot ser en Julien. Però... la cara és pastada, fa de cambrer i de la samarreta en sobresurten tatoos. No puc evitar aclarir-ho... Al sortir allà el torno a veure, amunt i avall fent còctels a tota llet. "Eres Julien?". Flipant, de Sevilla a Berlín, vaia jefe. El somriure que ha fet ha valgut la pena. jusjusjsjjsu conec més gent a Berlin que el meu alemany preferit de l'altra banda del país.

La resta, què explicar, que les tensions que ha patit la ciutat durant la guerra freda al final han creat una nova explosió, ara més creativa, dibuixant una ciutat innovadora, viva, de grans dissenyadors, arqquitectes i músics, d'urbanisme construït a la inversa (en comptes de taca d'oli i creixement extensiu, reinvenció dels buits, producte de la seva peculiar història). És una ciutat moderna però amb cicatrius que la fan incomparable. Em recorda algú... I la gent és molt molt agradable, molts joves i d'arreu.

Contràriament les preconcepcions i estereotips sobre la rigidesa de les formes germàniques, qualsevol cosa és un pretext per fer festa, i encara que no tinguis planejat què fer a la nit, deixar-se sorprendre pel que se't presenta és fantàstic. No crec que Barcelona tingui tan potencial per sorprendre els guiris.

A dietes de shawarma a dojo (els turcs són els reis), sushi, chinese box, subways, nòrdics entrepans de peix (no sé què dir-te...) i el sorprenent curry wurst (de muerte!!!) no cal cuinar mai. I si tens unes bicis, molt millor que passar hores sota el metro. La ciutat és immensa, però els carrers són amplíssims, carril bici a tot arreu i si passes per la calçada, els cotxes no et passen per sobre, i a més hi ha molt poc trànsit (el soroll de la ciutat és extrany fins que descobreixes el pq). El millor és agafar els primers metros quan has de tornar amb bici i l'alcohol encara corre però deixa de fer gràcia conduir contentillo.

Finalment algun dia vam poder veure la ciutat amb llum natural, que això de llevar-se a les 3 escurça el dia i obliga a moure's de nit...

PD: és flipant pq si atropelles un gosset, l'amo et demana perdó. Quina gent més estranya.