U.F.O.

Hi ha llums que cada cop queden més lluny, altres que se'n van, altres que criden mosquits, altres que enceguen, altres que et salven de fotre't de nassos...
Però la d'ahir no era normal, o si més no no coneguda.
Al super terrat de casa, amb cadires, taules, sofàs, matalassos, focus, tendals, dutxes en cas d'emergència, barbacoa, bicis, escultures dadà, gespa, plantes, maria, nevera i algo de ronya, acomiadant quelcom caigut del cel... va aparèixer...
Al primer cop d'ull semblava una estrella fugaç, però era gegant i descendia en diagonal molt a poc a poc. Tant que vaig tenir temps de fer "wuooow" (influència de tant alemany envoltant-me?) i senyalar-li amb qui estava.
Però no s'apagava i seguia baixant. I de cop es va apagar.
A prop seu no hi havia cap llumet que delatés un avió.
L'altre tb ho havia vist i tampoc quadrava com a estrella.
- He visto un ovni!
- Un qué?
- Un ovni, OVNI!!
- ??? Un ufo?
- Un qué?
Coi d'alemanys, no és que no sàpiguen castellà, és que jo no sé anglès! Joder, que tothom en sap! :(
I mentre per un haber de demanar un desig era una sort i motiu d'alegria, per l'altre era una putada, cal desitjar algo molt encertat, amb tots els matisos pq sigui exactament el que es vol, i que difícil només un desig! Serà una patutxada, però pq negar-se aquest breu moment màgic?

Perquè el bitxu no diu res?
"Maldito"