2, 4, 6, 8, 12 o 16 metres?

Imagineu un monstre de 16 metres quadrats, amb gruixudes costelles i columna vertebral i de color blau. Imagineu que només l'aturen 4 cordills i que el separen uns 30 metres del punt d'anclatge.
Imagineu que executeu la missió que us ha estat encomanada: us hi apropeu, poc a poc vigilant que la bèstia no desperti del seu son. Cada cop més a prop fins que el podeu tocar. L'heu de tocar. Ho feu i, amb més inconsciència que la deguda, el toqueu, primer amb una mà i després amb tot el cos i els braços oberts. Allà està, a les vostres mans. La fera no sembla tan fera si dorm. Però compte, perquè passada aquesta mil·lèssima de segon, es desperta.
Imagineu que esteu a Tarifa. Imagineu que fa llevant. Imagineu que el punt d'anclatge és bípede i que amb sort arriba al 1'95m i pesa 85 kg.
Què creieu que passa? Doncs que la bèstia al desvetllar-se s'ha enfadat i rebufa de ràbia gràcies al seu aliat, el vent. Sap que he estat jo qui l'he emprenyat i, tement la seva reacció poc després de l'avís de l'amic que pretén domar la fera (un company del monstre volador va arribar a tallar el braç a un noi, més inconscient que jo), me n'aparto tan ràpidament com puc però cometent un error: fujo d'esquenes a ell. No el veig i enmig del meu córrer, descalça, amb bikini i acabada de sortir de l'aigüeta, una lluentor digne de les imatges relentides dels beachwatches (??? vale, jo no m'he comprat flotadors de silicona...), la cosa m'ha atacat. M'ha clavat una empenta com la de 10 tius alhora.
Resultat: després de projectar-me i picar amb la galta a terra, m'he quedat estesa a la sorra, intentant saber si tot, és a dir, jo, estava bé. Ho estava, només que calia veure com sortir de les mirades de la gent de la platja. M'aixeco rient i mirant la franja de sorra al mig de tota jo, m'espolso. Ridícul i molt divertit.
Però la bèstia no n'ha tingut prou i s'ha cobrat l'alemany com a penyora. I se l'ha emportat, mar endins. Tot hagués anat bé si el vent fos recte pq podrien anar a fer un tè al Marroc però se n'han anat cap a la dreta, en aquest cas i des d'aquestes terres, cap a l'Atlàntic.
Bon voyage!
A la boarding freak: com no t'animes a fer kite? És impressionant i sembla fàcil, quan ho fan els altres. A mi m'agradaria molt aprendre'n, en sèrio, però no estar lligada a 16 metres, llevant a saco i mar endins. Diga'm cagada.