Buaaaaaaaaaaaaaaahh. Això és com tornar a respirar... Ara mateix no fa ni cinc minuts que estic al nou pis i... m'encanta, és com l'abraçada que et fa un amic a qui no esperaves, a 1000 km d'on el vas conèixer, a 1000 km d'on te'n vas separar, que et carrega la bateria ràpidament i amb un reconfort que et retorna l'alè. Tot torna a ser senzill, agradable. Per fi de nou torna a ser nou.
Nova gent, idees brillants, gustos similars al meu...
És el pis més Gran que he vist mai.
Ara sabeu, un gat que dorm en un llit de gespa amb flors grogues m'ha acollit a una cabana penjada d'una palmera altíssima.
Tots els campanars d'aquella ciutat que veia des de terra ara em queden als peus.
Llàstima que encara no sé com es diu.
3 comentaris:
m'alegro k per fi respiris!
(jo vull ser aquest gat, snif)
... --- ...
pst, aviam si renovem el blog, k m'avorreixo!
Publica un comentari a l'entrada