No m'imaginava que això del blog arribaria a ser un repte. Si la gent hi accedeix, em veig obligada a explicar coses, però tingueu present que les festivitats per excel·lència d'Hispalis ja han passat. Ara només podré oferir pinzellades de quotidianitat. Però què és la vida sinó el dia a dia? Les petites coses que et desperten un somriure i et fan obrir una miqueta més els ulls i les ganes de veure. Espero que no forgeu gaires espectatives en aquest blog, però si almenys permet a algú encuriosir-se per coses noves o qüestionar-se l'inqüestionable, jo ja estaré contenta!
Salutacions a tots i totes!
I una abraçada per la super ANNA, que sense ella hauria perdut un semestre, un capital i una gran amiga. Que ho sàpiga tothom que no podria haver vingut aquí baix (a nivell de paral·lels, no anímicament eh!) sense ella, la Marina i en Pere.
2 comentaris:
i no agraeixes els k periòdicament t'anem tocant la moral, per fer-te sentir com a casa???
Rellegint el que dius, Miri, he arribat a una conclusió. No sé si algú esta`ra d'acord amb mi però veureu...
Veig la Tanit, que als seus 6 mesos tot ho troba interessant; qualsevol enderga es mereix una estoneta d'atenció: ho toca, s'ho passa de mà en mà, li fa una llepadeta (o dues, si té bon gustet), mira si sona, i finalment ho tira a terra i troba una altra meravella de la naturalesa com ara un tap, un paper o una pilota. Tan se val! TOT és interessantissim ! És així com va descobrint el món i com va aprenent.
Però arriba un moment que ens sembla que ja ho sabem tot; que res et sorprèn; que la quotidianitat et priva de veure les coses curioses que hi per tot arreu. És el dia que et comences a fer vell, no físicament sinó per dins. L'esperit es va rovellant poc a poc.
Hi ha qui se n'adona i comença a viatjar: és una forma fantàstica de poder-se tornar a sorprendre pel vol d'una mosca.
D'altres, que no ens ho podem permetre, ens passem el dia buscant unes ulleres que ens deixin veure les coses amb ulls acabats d'estrenar, per poder sentir que encara som capaços de descobrir quelcom que no sabiem o, simplement, per mantenir-nos alerta.
Per això sóc aquí, al blog, per què vull tenir més ulls per poder-me sentir jove, encara !!!!!
Publica un comentari a l'entrada