Ja tenim una edat... i hem après quelcom de nosaltres mateixos. Coses que no ens agraden i d'altres que potser més que agradar-nos, les acceptem per força de la costum. En ocasions intnetes traïr els teus impulsos innats (o seran culturals?) per així semblar que transgredeixes el diable que portes dins, saber-te amo de les teves decisions, demostrar que la raó pot més que els impulsos.
I a vegades fent aquesta mostra d'heroïcitat... t'equivoques.
M'explicaré: l'altre dia me'n vaig anar disposada a tornar a casa amb un forat més. Sí, la decisió estava presa, amb una bona dosi d'inconsicència que no em va fer qüestionar en cap moment si em faria mal o no seria res. Vaig entrar al local com qui va a comprar pomes, amb la diferència que pagues abans. Al travessar la porta que separa l'espai de l'entrada amb la sala de tortures, comences a pensar que s'han acabat les pomes. Que allò té més pinta de veterinari que de Fina. Però no passa res... ets una noia forta, pots aguantar una punxadeta perquè el que realment dol i costa de cicatritzar no és el físic (em passa pel cap allò de la por als morts... molta més en tinc als vius!). En fi, que em desvio del tema. Estem amb el veterinari que, molta esterilització i hòsties però amb un pilot et marca una puça al nas. Esterilitza cada vegada la punta del pilot? Bé, el cas és que em diu què em sembla. Resposta: "ah, bé, tu deus saber-ho millor que jo on es fan". [ha estat l'intent de callar l'interior perfeccionista i perepunyetes que sóc, en un acte de genilesa no li dic si més amunt, si més enrere, si una altra arracada...].
I ai las! He tornat amb un forat i ara veig que no és ben bé on el volia. Jo volia pomes però he comprat peres, per gentilesa, per no atabalar amb els meus dubtes.
La pròxima vegada em faré un prototip amb el Photoshop. I si s'atabalen pel meu perfeccionisme, que es fotin, que només m'hauran d'aguantar 5 minuts i a sobre cobraran.
Tampoc és que m'hagin fet el forat al tabic, només que m'hi hauré d'acostumar.
Si no anés de tan valenta...
6 comentaris:
però si està perfecte, no vinguis amb tonteries !
Je, je. Ara he descovert que es poden fer comentaris (quins lujus)
Què, te l'has fet per desviar l'atenció de la napia? Jo, jo quina gràcia.
Bé, una altra que fa progressos tecnològics.
Disculpes per la no comunicació des del teu exili a Sevilla; llegir el teu blog és fàcil i ràpid, però trobar una estoneta a la feina per a registrar-te ...
El foradet et queda molt bé. El podrem veure durant el maig aquí a Osona?
i no et preguntes si quan tinguis un refredat descomunal et molestarà per mocar-te? ein ein?? i no et va agafar un atac psicòpata i li vas començar a fer pircings per tot arreu en plan venjança letal? carai, quines coses k passen per allà...
oooohhhh que bé! Ja sóm més!! Quina ilu que en miquel i l'apvlea s'hagin animat i es mullin!
La visita del maig ja ha passat... de revolada. I les visites del juny seran fatals. Així que haureu de venir valtros, no?
Sobre el tercer forat del nas... que sapigueu que ara em diuen que tinc perfil de cleopatra (la important); sobre els refredats, si voleu ja en faré una descripció minuciosa; i per lluir...
Publica un comentari a l'entrada