Frases com "Cuidado... que no veus que no deixes passar!" o "(X) va, digues adéu." demostren que el ritme d'evolució d'aquests animals és molt més avançat que la dels bípedes. En els meus temps (que fet i fotut cada dia fa més) només els dèiem "Jau", "Busca", "Passa". No entenien més de dues síl·labes, llevat del seu nom, que podien arribar a memoritzar. El 2008 els gossos tenen una sintaxi que ja els agradaria a molts.
Potser me'n compri un i així treure'm el nivell D. És clar que ara ja no se'n pot parlar com a objectes de mercat. Ara s'adopten.
Tenen zones exclusives als parcs i a falta d'elles utilitzen les dels nens, van al veterinari, a la perruqueria, visiten l'educador, l'entrenador, van de vacances en residències, es regalen llaminadures, els bípedes prioritzen els seus drets als dels seus similars... també pateixen estrés.
En temps antics la gent gran mereixia el màxim respecte i eren el nucli familiar. Després els nens els van prendre el lloc. En algunes llars els animals de companyia tenen cames.
A més, qui parla de persones al llindar de pobresa i d'exclusió social?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada