hauria d'estar estudiant però...

Fa poc vaig endinsar-me a l'entrada de A clockwork Orange. Un cop passat aquest interstici, ja hi era, havia arribat a la drogueria “chic”, al mercat d'olors i exquisiteses molt petites però molt cares, aquelles que només saps apreciar si ets algú prou distingit com per passejar-te per allà al mig sense cantar gaire (no és el cas). Mirant amunt i avall, enmig del microclima que creen els protoclients o potser és el propi ambientador, abans de deixar-me caure a les mans de tants seductores olors, el vaig trobar. Sí, inconfusible, era ell.
Vaig banyar-ne un paperet per comprovar que era el que estava buscant, i la sospita es va acabar de confirmar. Aquella olor que no et canses d'inspirar, que et demana que la guardis en un raconet de la ment...
Podia ser meva, però em vaig veure incapaç de passar per caixa, no podia comprar-lo (sic). Em vaig limitar a marxar amb el seu record en un paperet que té el nom d'una tal Sèfora, i que per sort o per desgràcia, no em durarà tant com l'ampolleta però em permetrà quedar amb ell alguns dies.