Avui a les 11:45 a les becàries els han ordenat que havien de ser a baix, al hall de l'edifici. I allà hem estat, després d'anar a esmorzar, no fos cas que no poguessim descansar en tot el matí, preparades pel gran aconteixement.
L'arxiu ha tancat les portes al vulgo, només ha permès que els trípodes, les cameres, el catering, els treballadors i les autoritats accedissin a l'acte: la innauguració d'una exposició muntada amb part del pressupost de l'arxiu (vergonyós haver de destinar pressupost d'arxiu a museologia. Que el MCU no sap que no és el mateix?). En fi, per mi com si s'ho gasten tot en un castell de focs perquè els polítics es tirin fotos.
El cas és que ha vingut qui tothom volia veure: el nou ministre de cultura. L'exposició en sí importa 3 pepinos, el que s'anava a veure és el paio a qui se li hauran de tirar en cara les actuacions de l'Estat en matèria de cultura (o felicitar-lo ':/). El pobre, s'estrenava avui en les innauguracions i no només no l'he vist menjar ni beure res sinó que deu haver sortit marejat després de tants flashos. És molt baixet, i d'un discurset que ha dit només he sentit "és un orgullo para España". Segur que a les notícies se sentirà algo més però...
També ha estat curiosa la invitació que he rebut: em convida el ministre! Ell, que ve de fora, em convida a mi, que he hagut de deixar la sala on treballo pq es muntava aquesta història! Si ell ve de fora i allà on se celebra l'acte hi ha gent, no hauria de ser ell el convidat?? Deu ser qüestió de protocol...
Però si realment se seguissin uns paràmetres seriosos, com és que en el pica pica no hi havia cava sinó cervesa a destajo, i algo de vi negre i blanc i suquets? Que cutres, però m'ha anat de conya, prefereixo fer unes birres en plan col·legues a la taberna que aguantar una copa de cava i mullar els llavis de tant en tant.
I perquè quedi clar, he anat amb els meus texans, i una mierda que em posaré mona per aquesta pantomima. És clar que si m'hagués posat les sabates noves hauria sortit a totes les fotos... però no li he volgut restar protagonisme al nouvingut ni al Subdire d'ArCHivos. Un quadro tot plegat, però les birres han servit per veure-ho d'una manera més divertida. I amb els texans i l'edat s'ha creat certa complicitat amb les passejadores de canapès, que ens han alimentat com reines, abans i tot que a les autoritats. jejejeje
A veure què en diuen les notícies i la premsa...
2 comentaris:
si per aki la plana ens arrosseguem de calor, no em vull ni imaginar com deu ser la tortura per aquí a baix!
No res dona! L'aire és tan calentet que sembla que s'hagi de mastegar, però encara falten 53 graus perquè em bulli la sang.
És increïble... he hagut de relentir el pas per qüestió de supervivència.
Aquí no hi ha cops de calor, aquí hi ha pallisses. I amb el rotllo de la sequera, on hi hauria d'haver èticament una font, s'erigeix, en un miratge llumínic, una p màquina de refrescs i H2O a preus no friendlys (antes muerto que gratuito). Però els tacanyos sóm nosaltres...
Publica un comentari a l'entrada