Avui fa 100 dies que estic aquí, poc més de 3 mesos.
I sembla que tot el que he fet fins ara es dissol, perquè tothom que he conegut torna a casa.
Sevilla de nou solitària, ara però amb records, sovint acompanyats de tots aquests que se n'han anat o que se n'aniran pròximament. Serà més difícil trobar racons xulos nous, però a veure què passa. Uns se'n van, però en vénen d'altres, com sempre.
I sobre si els canvis han estat cap a millor o no, quina putada plantejar-te si ha valgut la pena llençar-ho tot i mostrar les traicions, sense conèixer què passarà. A priori els canvis es fan quan, igual que en termes mercantilistes, avalues que els beneficis superen els costos; no hi ha senyals, indicis o coincidències que puguis utilitzar per escollir un camí o un altre, a no ser que siguis una partícula elemental.
No hi ha res que t'asseguri les expectatives, cap garantia que la decissió presa hagi estat la correcta, per molt que hagis deixat enrera. A vegades et converteixes en Abraham perquè t'encegues en el desconegut.
Potser llavors ets capaç de saber què t'has deixat escapar.
O no.
Els moniatos segueixen al forn.
3 comentaris:
Si alguna cosa caracteritza la gent jove és l'esperit aventurer. Et sent jove ?
si el no-canvi comporta una monotonia mental, el canvi sempre és positiu. Fins i tot la incertesa et fa sentir viu. No et conformis amb el k veus k tenen els altres...
si al vespre tinc interné a casa, i els preus no han canviat, en 2 setmanes em tens d'okupa.
joder, l'amenaça era certa...
És conya, que em fa molta ilu veure't! :D
Publica un comentari a l'entrada