La bella i la bèstia

Calle Sierpes, de les més comercials de la ciutat, cap a les 11:15 del matí. M'he escapat de l'esmorzar i he anat a tafanejar a l'H&M. Després de veure que no hi ha el que busco, surto i, passats vuit metres de la sortida, l'homenot (el típic cinquantón que no saps si està torrat del sol o de beure, amb panxa i els reglamentaris pèls que han de sobresortir de la camisa, tot i que no molt descuidat) que tenia just davant a uns 2 metres, s'ha escurat escandalosa i llargament la gola. Un cop rexupada i preparada l'estranya argamassa objecte d'expulsió, s'ha girat 160º, s'ha impulsat pel llançament (de debò que ha fet dues o tres passes endavant!) i llavors Ha passat.

L'avançament ha coincidit amb el pas d'una dona, la mar d'elegant amb una faldilla de flors, que com tots els del carrer ha sentit l'avís de que quelcom altament desagradable estava a punt de succeir, però amb la mala fortuna que desconeixia que passaria Així.

Davant les passes de la bèstia la princesa ha parat en sec i, en sentir-se l'objecte de mira de l'amenaça, ha retrocedit suplicant clemència amb la mirada. Realment no ha estat imaginació de la implicada sinó que el futur immediat apuntava aquest desenllaç.
Finalment la bèstia, enmig del desconcert, ha disparat al terra amb una viril potència i, no content o alleujat, ha començat a escridassar la dona mofant-se de la por que li feia i amb certs gests amenaçadors amb el diari que portava.
M'ha costat ubicar de nou la dona pq, recordo, els fets han succeït darrera meu, però quan l'he vist, estava a l'altra banda de la vorera, amagada entre els vianants sense perdre de vista l'agressor. Quinze graus més i hagués estat jo a la pell de la innocent.

Ha estat l'escopinada més frepant que he vist mai, però ni de conya que serà l'última. Per aquí es porta molt.