M'agraden les croquetes. Però tinc un problema que per ara no sembla tenir remei: se'm cremen tot i tenir el cor congelat. De bon principi, quan les allibero de la bossa, sembla que aquestes seran diferents, que no em deixaran mal gust de boca. Però un cop s'estan banyant al mar d'oli, no resisteixen la pressió i acaben sent com les anteriors, deixant regust a recremat.
Què falla? La qualitat de les croquetes, la quantitat d'oli o la potència del foc? M'inclino per aquesta darrera opció, els foto massa canya en poc temps i com a venjança no només s'escolen sinó que ataquen amb la virolència de la venjança. No tinc paciència en croquetes, que et fan la boca d'aigua i només esperes el moment que es fonguin suaument a la boca.
Sé que no puc esperar de les coses, però no sé com conciliar-ho amb no resignar-me a la conformitat.
Mestra croqueta, quina és la teva tècnica?
4 comentaris:
El més important és estar segura de la qualitat de les croquetes. A vegades n'has tastar unes quantes fins trobar les que més t'agraden: molt autèntiques, més "meloses" (quin adjectiu tan estúpid, per cert!), més sofisticades o més sintètiques... n'hi ha de tots colors.
Primordial, això sí, un foc ben viu i apassionat. La cosa ha d'estar calenta calenta, però no pots abaixar la guardia ni un moment pq sinó es socarren i queden en no res. O es rebenten i queden buides, només carcassa... i francament, no valen res.
I el que també és molt important és saber-les treure del foc a temps; en el moment just.
No sé, és realment complicat fer unes bones croquetes!!
A mi se'm cremen molt sovint i és que una cosa és la teoria i una altra la pràctica!
No desesperis, que segur que al final trobaràs les que més t'agraden i llavors ja només hauràs d'aprendre a cuinar-les.
Bon apetit !!!
Mercès pel comentari, es nota més experiència que la meva.
Avui hi afegiré un altre possible problema: sóc una AGONIES, no tinc espera. Ahir em vaig fregir el paladar amb una 4 formatges que estava de muerte. Evidentment no és la primera vegada que ho pateixo, però sí que potser em passa amb una freqüència exacerbant (?). I mira que sé què passa quan et fiques a la boca l'oloreta de formatge fos... La darrera vegada de fet em vaig pillar tant que em va quedar el paladar amb amb tiretes de pell penjant i sang (verídic! pergunteu-li a la mia mamma).
Sóc tan tonta que no n'aprendré mai. Els meus impulsos poden al ballar de les agulles.
Sabeu algun master que ensenyin a no entrebancar-se amb la mateixa pedra? O és que m'agrada que sigui difícil i dolorós? Tot i així, ser conscient de les pròpies limitacions em reconforta.
Això passa per cuinar croquetes freudianes.
No, no les he provat mai. On les compres?
Publica un comentari a l'entrada